"[...]Quan vaig acabar 'Els nens de l'Elisa' vaig trigar molt a començar una altra obra. En primer lloc perquè aquella novel·la ja em va costar molt publicar-la. Venia finalista d'un premi com el Ramon Llull però després la van desestimar en quinze editorials i, és clar, jo havia perdut una mica l'esperança. De fet, si no s'hagués publicat em plantejo si ara hagués escrit aquesta. No per res, per cap mena de rancor ni res d'això, però sí per com va actualment el tema de la literatura i la cultura".
"[...]'L'escriptora morta' no és una obra biogràfica però hi ha l'experiència que he adquirit escrivint i sentint el que se sent escrivint. Podria fer una altra cosa, però estic fent aquesta. Quan algú et diu que potser estàs perdent el temps, ho continues fent, perquè és una cosa que ja tens. Hi ha qui abandona l'escriptura i qui la continua, i en aquest cas sí que em sentiria una mica identificada amb el personatge de l'escriptora[...]".
"[...]Aquesta novel·la va adreçada a un públic amb certes inquietuds perquè jo quan escric no ho dic tot, deixo que el lector s'hagi de fer certes preguntes[...]".
Pàgina creada el 27-01-2014. © Núria Añó. All rights reserved.
Web de l'escriptora Núria Añó
