L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Òmnium Cultural organitzaren per Sant Jordi una entrevista amb escriptors. Com a autora vaig ser seleccionada, juntament amb Albert López Vivancos, Roser Caño i Jordi Romeu Carol, entre una bona pila d'autors que hem escrit novel·les sobre temàtica LGBT, per a participar a la Petonada el passat 23 d'abril a Barcelona.
Durant aquesta conversa, conduïda pel periodista Adrià Bas, director del programa "Solidaris" a Catalunya Ràdio, parlàrem dels nostres llibres i escrits sobre l'homosexualitat. Alhora, l'escenari, ubicat a la Plaça Universitat, un lloc força transitat durant el dia del llibre i la rosa, projectava imatges nostres i dels nostres llibres a través d'una pantalla gegant.
Alguns dels meus llibres parlen de nous models afectius, d'altres formes de viure la sexualitat, de descoberta d'un mateix, acceptació i superació personal en el terreny sexual i/o d'identificació de gènere. La meva tercera novel·la Núvols baixos parla de vàries dones en la seva maduresa. Una d’elles és Gabriele, una actriu bisexual, casada i divorciada dues vegades. Als 62 anys ja no compleix amb els cànons de bellesa de les productores i fa un viatge a la ciutat de la seva adolescència. Allí es retroba amb Sílvia, una amiga de joventut, casada, i amb néts que guarda cada dia, a més d'ocupar-se de la casa. Sílvia descobrirà a través d’ella una nova forma de viure la sexualitat i es descobrirà a si mateixa.
També he escrit una biografia sobre la guionista jueva Salka Viertel, que es va exiliar als Estats Units i duia un saló a Califòrnia on acudien molts intel·lectuals europeus que s’havien refugiat del nazisme, com Thomas Mann, Christopher Isherwood, Bertolt Brecht, Charles Chaplin o Greta Garbo. Salka era la guionista predilecta de l’actriu Greta Garbo als anys 30 i 40, ambdues formaven part d’una gran comunitat bisexual i lèsbica de classe alta, la qual destapava temes i propiciava canvis de mentalitat abans que arribés el codi de censura als estudis de Hollywood. Un exemple d’això és la pel·lícula La reina Cristina de Suècia que, amb guió de Salka Viertel, promou un petó als llavis entre la reina i la comtessa Ebba Sparre. A més, ella duu pantalons i vesteix com un home per escapar de la seva rutina al palau.
I ja fa uns anys vaig escriure un assaig sobre la novel·la lèsbica Carol de Patricia Highsmith. Als anys 50 ella la va escriure amb el pseudònim de Claire Morgan perquè no l’etiquetessin d’escriptora lesbiana; aquest assaig s’aplega a la revista especialitzada "L’ull Crític".
La meva decisió de participar en una activitat com aquesta sorgeix del desig de reivindicar la diversitat sexual el 23 d’abril. La Petonada és una proposta fresca per trencar amb tradicions caduques com regalar la rosa a la dona i, el llibre, a l’home. Fa molt que les dones llegim, per més que als homes encara els costa acceptar la rosa com a present. D’altra banda, aquesta activitat pretén donar visibilitat a nous models de relacions sentimentals, els quals, en altres dècades havien hagut d’amagar, mentir o donar explicacions sobre les roses i els llibres que rebien de la persona estimada en aquest dia. És una gran sort que actualment tothom al nostre país passegi orgullós, ja dugui roses, llibres, o bé s’agafi de la mà d’un home o d’una dona.
El meu agraïment a Alexandre Nebot d'Òmnium Gràcia Barcelona per convidar-me i fer de la diada un dia on els petons no hi faltaren.
