Núria Añó i Bautista (Lleida, 1973) es formà en Filologia Catalana i encaminà la seva trajectòria professional cap a la traducció i l'escriptura. Va començar a publicar relats als disset anys, dins de volums col·lectius com Dones i literatura a Lleida (1997) o Estrenes (2005). Va guanyar el XVIIIè Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d'Almenara i amb la novel·la Els nens de l'Elisa ha estat tercera finalista del XXIVè Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l'editorial Planeta.

Els nens de l'Elisa és una novel·la arriscada pel tema que aborda, la naturalesa dels personatges i la trama argumental. Una professora de vint-i-vuit anys no pot reprimir l'atracció sexual que sent per alguns dels seus alumnes, arribant a consumar aquests desitjos en més d'una ocasió. L'Elisa és un personatge completament desmarcat dels tòpics. Núria Añó dibuixa una antiheroina evitant el maniqueisme, ensenyant-ne tan la faceta més tendra com la més sòrdida.

També és un text ambiciós des del punt de vista estilístic. Dividida en dues parts, a la primera és un dels personatges protagonistes que rememora els esdeveniments. En el seu corrent de consciència s'intercalen en estil indirecte lliure els diàlegs de tots els actants. A la segona part, el lector és guiat per la veu de l'Elisa. Després de patir un accident, ha perdut algunes parts de la memòria i quan intenta recuperar part del seu passat entrevistant-se amb antics coneguts es troba amb una fredor intensa, el fred i el glaç d'un poble sense primavera que s'acaba introduint a l'ànima dels seus habitants. Un altre accident precipita el final del relat cap a una resolució marcada per la tragèdia. De nou el fred i la tristesa cobreixen la vida d'Elisa.

Una novel·la difícil, exigent amb el lector, que agradarà els amants de la narrativa psicològica i avorrirà qui prefereixi els thrillers històrics.