El seu debut novel·lístic el 2006 amb Els nens de l'Elisa li va valdre quedar finalista del premi Ramon Llull. La lleidatana Núria Añó (Mollerussa, 1973) va publicar dos anys més tard L'escriptora morta i ara torna a l'escena literària amb Núvols baixos (Ed. Omicron), novel·la que ahir va presentar a la Biblioteca Pública de Lleida en un acte que va comptar amb l'assistència de la catedràtica de filologia francesa de la UdL Àngels Santa. Núvols baixos està protagonitzada per tres dones grans (la més jove té 62 anys) que, a l'hora de fer balanç de les seues vides, van a la recerca de la seua pròpia identitat. Santa va definir l'obra com "una novel·la d'introspecció, de reflexió, gens sentimental, femenina però no feminista".

La novel·la es desenvolupa a través de tres monòlegs interiors que van creuant-se i alternant-se, "sempre amb la presència del record i la força de l'evocació". L'autora va comentar que una de les coses que més li agraden "és crear personatges, posar-los en situacions tenses i esperar a veure com les superen; de fet, de vegades els mateixos personatges poden fer-te canviar l'evolució de la novel·la". "No sóc una escriptora comercial, però ja m'està bé perquè em dóna llibertat creativa i així no tinc un editor darrere meu que em digui el que ven o el que no ven", va reconèixer.

Añó, amb estudis de filologia catalana i alemanya, va recordar que va començar a escriure perquè pensava "que l'escriptura podia canviar el món". "Ara ho faig perquè sento necessitat d'escriure i per parlar de les coses que no m'agraden, com l'egoisme o la falta actual de comunicació."